1. |
Ara mateix
03:06
|
|||
|
Ara mateix
No ens deixes cap altra opció que començar a cridar.
Tanques la porta i el mur haurem d'enderrocar.
Quantes roses més hem de decapitar perquè entenguis que no fem broma.
Quants innocents més haurem de tallar perquè comencis a rebobinar.
Ara mateix, ara mateix, ara mateix, ara mateix.
Pateixes una hemorràgia cerebral i no te n'has adonat.
La teva família morint-se en un hospital i no te n'has adonat.
La ciutat infectada d'un virus letal i no te n'has adonat.
Esclata ara mateix la tercera guerra mundial i no te n'has adonat.
Que no te n'has adonat. I tu, aquí mirant.
Què mires tant? no miris tant, no miris tant. No.
Ara mateix, ara mateix, ara mateix, ara mateix.
Quantes roses més hem de decapitar. Quantes espines hem de generar.
Quants innocents més haurem de tallar perquè comencis a rebobinar.
Ara mateix, ara mateix, ara mateix, ara mateix.
|
||||
2. |
La Barrejada
03:08
|
|||
|
La barrejada
A la barrejada qui no entra para.
A la perifèria aterra un hidroavió.
Una camioneta avança i m'enlluerna.
Només vull dormir tres dies i fer-me el «jeta».
Podràs contemplar, serè, aquell cos que ja no té contorn,
no més contorn. I demà dedicar-lo a allò que senti nostre.
A la gatzoneta veig la fondalada.
Sobre l'estació voleia un aeroplà.
Una vagoneta ressegueix la cresta
i a la muntanyola el ramat esbrotona.
Podràs contemplar, serè, aquell cos que ja no té contorn,
no més contorn. I demà dedicar-lo a allò que senti nostre.
I a la fi seré part del vent, doncs, ja no hi ha contorn,
no més contorn. I demà dedicar-lo a allò que senti nostre.
A la serralada ronda una pagesa.
A dalt el pinacle hi ha un plat volador.
Una furgoneta gira i accelera.
A la barrejada qui no surt ha perdut.
|
||||
3. |
||||
|
El trineu
Gairebé no recordo ni quan va ser
només sé que va ser un mes de maig,
o potser a l'abril o potser al febrer,
no ho sé bé, jo què sé.
Vaig pujar al turó més alt que vaig trobar,
els núvols eren a tocar dels dits.
Portava un trineu que tenia de petit
i em vaig tirar pendent avall.
I ara encara estic lliscant,
notant cada sotrac.
Observo la gent que m'observa
i pensa: «Quan s'aturarà?»
Viure sobre un trineu pot semblar divertit
tant de dia com de nit,
però el primer que penso quan em llevo als matins
és que vull recuperar
tot allò que no creia important,
tot allò que veia tant banal,
tot allò que era superficial,
fins i tot allò que vaig arribar a odiar.
Ara encara estic lliscant,
notant cada sotrac
i observo la gent que m'observa
i pensa: «Quan s'aturarà?».
|
||||
4. |
Ànima errant
03:36
|
|||
|
Ànima errant
Caigut de les estrelles per pur atzar
fa temps que m'arrossego sense descans.
Quan crec que ja s'acaba
la roda torna a començar.
Caigut de les estrelles sense triar,
l'anhel per tornar a casa només fa mal.
Sempre el vestit canvia,
però en el fons tot és igual.
Hi ha una força dintre teu
a punt d'esclatar,
un neguit, un trist gemec
un prec ofegat.
A les portes de l'infern
demanant pietat,
qui podrà sentir la veu,
qui la sabrà escoltar.
No valen les paraules.
Perdo les esperances, no!
Vull acabar el viatge
i assolir la llibertat.
Caigut de les estrelles, qui sap quan fa.
Espero i desespero a parts iguals.
Capítol d'una historia
que sembla que o acabi mai.
|
||||
5. |
Epitafi
01:36
|
|||
|
Epitafi
Aquell alè que em donàreu i és la vida,
jo us el torno a poc a poc i a poc a poc s'apaga el foc.
Quan la flama ja s'apagui i el tronc resti amb escalfor
bufeu Senyor altra vegada, doneu-li un alè nou
que faci brotar guspires i reprengui de nou la il·lusió.
La vida en un altre món, si pot ser millor.
|
||||
6. |
Fill del Vent
03:21
|
|||
|
Fill del vent
Vora el foc, resseguint el temps
em pregunto què deu ser de tu, fill del vent.
Un vell barret, fonoll a les dents,
vas llaurant tot el què no veig, fill del vent.
Fill del vent.
Quan el sol s'amaga a ponent,
el gran duc agafa el relleu, fill del vent.
El turó té un sol pensament,
tingues sort amb el nou alè, fill del vent.
Fill del vent.
|
||||
7. |
Franki
05:39
|
|||
|
Frankenstein.
Un científic sense escrúpols, caos ancestral.
Un fet sobrenatural, visions fantasmals.
Una llum parpellejant, connexions infernals.
El jove Franki somia en crear un ésser humà.
El secret prodigiós d'animar la matèria sense vida.
Passatge cap a la vida, nervis vivificats.
Despietats batecs d'esglai desperta creació.
Recosit fins als mitjons, quina fila que fas.
Repugnància, odi i menyspreu, al veure't tothom fuig.
El secret prodigiós d'animar la matèria sense vida.
Estranya criatura, la solitud del bosc és el refugi
de tota ànima que fuig.
Estranya criatura, rodant pel món de les passions humanes
ple d'espectres i encanteris que t'han d'etzibar dissort. Frankenstein.
Tindrà dret a posar els peus en terra de ningú.
El monstre s'ha tornat boig d'horror i de terror.
L'existència és un malson, venjança i destrucció.
Són pels cucs les meravelles de l'ull i del cervell.
El secret prodigiós d'animar la matèria sense vida.
Estranya criatura, la solitud del bosc és el refugi
de tota ànima que fuig.
Estranya criatura, rodant pel món de les passions humanes
ple d'espectres i encanteris que t'han d'etzibar dissort. Frankenstein.
|
||||
8. |
Absoluta Rendició
03:51
|
|||
|
Absoluta rendició
Quan els fills de l'aire tenen raons
enmig dels arbres.
Crida el núvol, desperta el tro, l'antiga dansa.
Folls que molesten els vells esperits, perduts i pàries.
Cau la pluja també per ells, els renta amb aigua.
Del tot despullat.
Digue'm qui ets.
Sol i desarmat.
Jo no sé qui ets.
Eixuga'm el plor tan amarg,
tan profund i que em crema els ulls.
Una declaració d'absoluta rendició.
Veig camins de boira dins la foscor
buits d'esperança.
Tènue brisa de desraó vine a gronxar-me.
Que la rosada d'aquest fred matí
trenqui el miratge.
Deix que em banyi dins la llum d'aquest paratge.
|
||||
9. |
La granja del tiet Pere
01:10
|
|||
|
La granja del tiet Pere
A la granja del tiet Pere tenim una alberginiera
que fa baies de colors.
És oblonga i matinera i li agrada prendre el sol
i fa baies de colors.
Multitud d'alberginieres ja s'enfilen per la tanca,
quan canto aquesta cançó.
|
||||
10. |
L'Altre
06:06
|
|||
|
L'Altre
Amb un rampell nerviós ja torna a estar conscient,
als llavis secs el gust d'un somni que es va perdent.
Els ulls ferits per un llum fred de fluorescent
i la inquietant certesa que aquí a prop hi ha algú més.
No puc sortir d'aquest trist instant passat en què pensava,
que pel sol fet de pensar el meu pensament no pot callar.
Es troba amb la mirada un rostre en el mirall.
És com sentir la pròpia veu quan algú l'ha gravada.
Res no és mai el què sembla fora del vitrall,
allí on es perd la imatge, just on comença el marc.
Com un mot perd sentit quan ja l'has dit tantes vegades,
com la fotografia d'un infant que et diuen que ets tu.
No reconec res del què sembla que hauria de ser
senzill i simple com l'aigua. No coincideixen mai les mans.
En el reflex no hi veig qui era ni qui esperava que podia arribar a ser,
cercant tenir prou força, cercant saber què fer,
segello el temps amb impaciència i amb paciència passo el temps.
|
||||
11. |
Rosó
03:54
|
|||
|
Rosó
Rosó, per fi sé què vols de mi.
Rosó, no em desfacis la il·lusió.
Rosó, saps bé que em poses a cent.
Rosó.
Rosó, no escatimis el moment.
Rosó, no vull que toquis el dos.
Rosó, vine i deixa'm extasiat.
Rosó, em tindràs a disposar.
La carretera serà la ruta
que haurem de mastegar.
|
||||
12. |
Placking Canal
03:56
|
|||
|
Plaking Canal
Tocats de l'ala i curts de senderi
que han perdut el nord.
Van amb vaixell, avió o helicòpter,
volen controlar.
En aquest món que és captiu i foll
cansat de girar.
Fes-me sentir al teu costat salvatge,
supranatural.
Absolutismes a porta closa,
estem ben arreglats.
Molt més enllà ens queda la memòria,
feixuc recordar.
En un racó antic del món
que el temps ha oblidat,
quatre camins, totes direccions,
ni amo ni criat.
Si la serp muda la pell, això si, miraré d'esmussar el mal moment,
i tractar de digerir lentament l'animal que roman dintre meu,
fins a arribar a haver resolt la qüestió de si ser o no ser a cada instant,
i gaudir del privilegi d'aprendre a apreciar allò que més m'abelleix.
|
||||
13. |
Entre els sentits
07:29
|
|||
|
Entre els sentits
Entre els sentits, a sota del gel, mig esporuguit.
Allò que va ser, que era infinit es perd pel camí,
ah! què puc dir, retrobar-me amb el sentir
i cantar el què em surt de dins.
Entre els sentits, a sota del gel, tant per descobrir.
Aquell secret, aquell neguit, marquen el camí,
ah! què puc dir, retrobar-me amb el sentir
i cridar el què em surt de dins.
Fixa't-hi bé,
és molt subtil i és per tot arreu.
L'has de sentir
a poc a poc, no hi ha res pel que hagis de tenir por,
ah! què puc dir, ah! Què puc fer.
Vell amic meu, cada dia surt el sol hi siguis tu o no.
|
||||
La Puta i la Ramoneta Bigues, Spain
Rock de degeneració espontània.
If you like La Puta i la Ramoneta, you may also like:
Staring at Clocks
by Bitch Falcon
The debut album from Dublin group Bitch Falcon is a balance of dream pop and grunge.
go to album
Come Get Your Love Right Now
by Bloodshot Bill
Bloodshot Bill brings his seventh LP of whacked-out rockabilly and stomping garage to Goner Records.
go to album
The late, great rock n' roll trailblazer's final album, full of all new material.
go to album
Straightforward rock, recorded to tape in a backyard studio for an old-school, psychedelic sound.
go to album
A new EP from Evan Myall delivers four songs packed with irresistible power pop harmonies and jangling guitars.
go to album
Are You Glad I'm Gone? / Nothing Else
by Trash Man
Two new songs from the Nashville musician (and drummer in Sad Baxter) reveal a talent for rock hooks and anthemic power pop aesthetics.
go to album
The Art Of Losing
by The Anchoress
The second release from Welsh artist The Anchoress is a devastating and powerful meditation on loss.
go to album
