1. |
Nàutica Doctrina
05:23
|
|||
|
Ghulam é mutarjima, jus korà, jus korà.
Ghulam é mutarjima, capsiro é l’Àfrica.
Eh bien, vous allez me dire que c’est que c’est?
Je ne puis pas vous le dire.
Alors, serai moi qui va vous le dire:
nàutica doctrina, sense educació,
náutica industria, quina vergonya!
guerra i foc, confusió,
guerra i foc, destrucció,
guerra i foc, confusió,
guerra i més foc,
fills de puta!
si el colonialisme ensenya les urpes,
l’imperialisme ensenya els ullals.
Conquesta i saqueig a tort i a dret,
angoixa i dolor, odi i submissió.
Nàutica doctrina, nàutica indústria,
guerra i més foc, rigui qui pugui,
campi qui pugui.
|
||||
2. |
Hayan Ibn Iaqzan
05:02
|
|||
|
Hayan ibn Iaqzan va voler fusionar l’ànima i el seu cos,
però anava passant el temps i aquella vida absurda,
mística i mundana derivà en deliri.
S’estimava els éssers vius sense saber-ne ben bé el motiu.
Se’n va anar a la ciutat, va provar l’ela essa de,
va deixar el seu cavall sol i es va quedar girat.
Com un llum, com una cabra, com un mico, atrapat en si mateix.
Va conèixer a Abu Nuwas, fornicà amb mil i una amants
i a la fi es va ratllar.
I va anar a cal alfaquí per demanar-li consell,
si era lícit l’arrop. No! Replicà el rabí,
a no ser que sigui un vi que faci posar els morts dempeus!
Hayan ibn Iaqzan va viatjar en secret cap a l’estació sideral.
Va trovar l’energia per obrir la tapa d’alguns pensaments
i esborrar les paraules.
Passejava sense rumb per fugir del lloc i el moment.
I fou d’aquesta manera
que va aprendre a moure’s entre la neurosi i la casualitat.
Com un llum, com una cabra, com un mico, atrapat en si mateix.
|
||||
3. |
Sobrevisc
03:54
|
|||
|
Sobrevisc
(inspirada en la poesía de Fernando Pessoa i Miquel Martí i Pol)
Tot aquest temps que jo he estat somiant,
em pregunto:
Quants anys fou de vida,
quan temps del meu passat va ser vida,
engany o mentida,
d’un futur imaginat.
Desperto i tinc l’ànima freda,
ja vaig gastar el què tenia,
em vaig trobar quan m’havia perdut,
com un boig que es creu amb seny.
La bimba que ara xuta aquell nen
roda més que el meu desig,
amb la bastida he estat cercant
la casa per fabricar.
Cau la nit, brillen el astres,
ninot amb els ulls de vidre.
Me n’aniré més enllà del mar
per recomençar altra volta.
I així successivament.
El compte enrere ja ha començat,
aquí tot és provisori.
Benmirat si en aquest món hi som quatre dies
no ens hem mai de diluir.
L’especre dels colors és divers,
anyoro allò que no he estat.
Si algú pregunta per mi demà,
digueu-li que me n’he anat,
però que tornaré altra volta,
que sempre torno content.
|
||||
4. |
Bales de Plata
05:01
|
|||
|
Hi ha un home assegut d’esquena, va vestit de llenyataire.
Si el saludes no diu res,
s’asseu a llegir el diari al costat de la xemeneia.
Boira baixa a l’estació, gebre a l’andana del tren.
En un vagó abandonat de sobte s’encén un llum,
comença a fer pampallugues.
I al cap d’una bona estona parla del què passa al poble.
Té les celles molt espesses, braços llargs, geperut
i la mirada d’ulls grocs.
I una nit de lluna plena van trobar tiesu a un guripa,
tenia tot el coll obert, les marques d’urpa i ullal.
I després de trenta dies, en aquell poblet llunyà,
van aparèixer més casos coincidint en lluna plena.
Primer van trobar el prior, el cos destrossat igual, després l’especulador, corrupte amb impunitat. I més tard un diputat, i un policia infiltrat i un banquer megaindustrial. I ara tots els ciutadans porten torxes i fusells, ja han disparat més d’un tret, fan servir bales de plata.
I al cap d’una bona estona parla del què passa al poble.
Té les celles molt espesses, braços llargs, geperut
i la mirada d’ulls grocs.
I una nit de lluna plena van trobar tiesu a un guripa,
tenia tot el coll obert, les marques d’urpa i ullal.
|
||||
5. |
Quars
06:41
|
|||
|
Vibra el cristall de quars, se’m fica al cap.
Sembla que vol regirar en algún calaix
dins del meu cor.
Primer m’hi he resistit, però ha sigut en va.
Les ones han deixat un missatge clar: no tinguis por
perquè no saps que tu ets una força de llum, un miracle perdut,
però estàs dubtant i la innocència et queda lluny, ja ho sé.
Ara respira a fons i calma els teus silencis
no deixis que la foscor t’amagui el camí.
No tinguis por
perquè no saps que tu ets una força de llum, un miracle perdut.
Si al teu voltant tot s’enfonsa et tocarà volar.
Perquè no saps que tu ets una força de llum que respira.
Tantes coses a dir, tens tantes coses per fer al món avui.
|
||||
La Puta i la Ramoneta Bigues, Spain
Rock de degeneració espontània.
If you like Degeneració Espontània, you may also like:
Come Get Your Love Right Now
by Bloodshot Bill
Bloodshot Bill brings his seventh LP of whacked-out rockabilly and stomping garage to Goner Records.
go to album
The late, great rock n' roll trailblazer's final album, full of all new material.
go to album
Straightforward rock, recorded to tape in a backyard studio for an old-school, psychedelic sound.
go to album
A new EP from Evan Myall delivers four songs packed with irresistible power pop harmonies and jangling guitars.
go to album
Are You Glad I'm Gone? / Nothing Else
by Trash Man
Two new songs from the Nashville musician (and drummer in Sad Baxter) reveal a talent for rock hooks and anthemic power pop aesthetics.
go to album
The Art Of Losing
by The Anchoress
The second release from Welsh artist The Anchoress is a devastating and powerful meditation on loss.
go to album
24th Street Blues
by Tom Heyman
Tom Heyman documents life in San Francisco circa 2023, refusing to succumb to easy characterization & instead capturing the city’s nuance.
go to album
